- Aquesta iniciativa pionera a nivell mundial de Red Eléctrica i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats – IMEDEA (CSIC-UIB) ha permès recuperar dues hectàrees de praderia de Posidonia oceanica degradada a la badia de Pollença.
Aquest divendres 23 d’octubre s’han presentat els resultats del projecte Bosc Marí iniciat el 2018 per Red Eléctrica de España, per a la recuperació de dues hectàrees de praderia degradada de posidònia a la Punta de l’Avançada, a la badia de Pollença. Aquest projecte, pioner a nivell mundial, compta amb la col·laboració de la conselleria de Medi Ambient i Territori, l’IMEDEA i l’aeròdrom militar de Pollença, que va cedir les instal·lacions per al desenvolupament de la iniciativa. Amb un pressupost de mig milió d’euros, el projecte ha consistit en la plantació de 12.800 fragments de posidònia mitjançant una tècnica innovadora que inclou les fases de recol·lecció de feixos procedents de la fragmentació natural per la dinàmica marina, la preparació dels exemplars, el plantat efectuat per bussejadors mitjançant l’ancoratge de cada fragment de rizoma en el fons marí i, finalment, la posterior monitorització i seguiment, que s’estendrà més enllà de la finalització de la plantació. Es tracta de la primera plantació d’un bosc submarí d’aquestes dimensions al Mediterrani, una aposta de futur per a la recuperació i la conservació d’una espècie de vital importància en la preservació dels ecosistemes marins del Mediterrani i en la lluita contra el canvi climàtic, ja que és un magatzem de carboni orgànic. Ara, l’avaluació global efectuada ha aportat dades extraordinàriament positives. En primer lloc, el nivell de supervivència ha estat superior al 90%, percentatge que s’estén a totes les unitats plantades a la superfície restaurada i que constata que la generalitat dels fragments de rizoma plantats ha arrelat. Malgrat que part dels fragments van experimentar una “simplificació morfològica”, és a dir, una pèrdua de part dels seus feixos foliars dins el procés d’adaptació a les noves condicions, els exemplars compten de forma general amb un òptim sistema d’arrels després de la seva plantació, afavorit pel procediment d’ancoratge individual que ha contribuït clarament a la solidesa del seu establiment. “Els excel·lents resultats de supervivència obtinguts fins a la data indiquen que tant l’elecció de l’emplaçament com la tècnica utilitzada han estat correctes”, ha destacat Jorge Terrados, investigador de l’IMEDEA, durant la presentació. Prova d’això és que la plantació va superar sense danys els efectes del temporal Glòria del passat mes de gener, que sí que va afectar les praderies de Posidonia oceanica del nord i l’est de l’illa de Mallorca. El Bosc Marí de Red Eléctrica pretén també constituir-se com un laboratori viu obert a la comunitat científica. Així, l’estandardització del procediment emprat, que inclou les tècniques de monitorització, els codis de traçabilitat i la divisió en quadrícules de la superfície restaurada, s’ha convertit en una referència per ser replicada en el cas d’altres espècies. Així mateix, la participació d’estudiants de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i d’altres universitats en diversos treballs i avaluacions relacionades amb el projecte obre pas a estudis associats sobre l’evolució de l’epifauna, la fisiologia de les plantacions o sobre la captació de nutrients. A més, el projecte de recuperació i conservació de les praderies de posidònia també ha assolit l’àmbit de l’educació ambiental, com ho demostra el programa “La Posidònia a l’Aula”, desenvolupat per l’IMEDEA, que està present en centres educatius de primària i secundària de Mallorca.