De l’1 al 15 de febrer tornem a organitzar a CaixaForum Palma, Tardes Cinetíficas III. En aquest cicle de conferències divulgatives comprovarem com avui dia al gènere cinematogràfic s’uneix al fenomen de les sèries de televisió i al llenguatge cinematogràfic, es porta als límits dels temes científics de la gran realitat com la intel·ligència artificial, la biomedicina, la neurociència , els avenços en nanotecnologia i un tema clàssic que persisteix: els viatges en el temps.
El gènere cinematogràfic de ciència ficció per als seus arguments d’especulacions, de vegades bastant desgavellades sobre descobriments, invents, avenços tecnològics o fenòmens imaginaris que moltes vegades exploren les qüestions filosòfiques i morals, com el dret a la llibertat, la percepció del nostre propi jo i els límits del coneixement i la seva aplicabilitat. La veritat és que molts avenços científics i tecnològics abans de fer-se realitat van ser reinterpretats i imaginats a la pantalla amb grans dosis d’inventiva i creativitat.
Dijous, 1 de febrer, 19:00
VIATGES EN EL TEMPS
Sunsanna Manrubia: Doctora en Física i investigadora del CSIC en el Centre Nacional de Biotecnologia, on dirigeix el Grup de Sistemes Evolutius.
La possibilitat de viatjar a altres èpoques no ens deixa indiferents. Qui no voldria explorar la Florència del segle XV, salvar el món de l’hegemonia de les màquines o apuntar-se a aquest futur distòpic de la humanitat? El cinema ha recreat moltes situacions relacionades amb els viatges en el temps i ha explorat de manera magistral les paradoxes que podrien donar-se, amb freqüència derivades de la interferència amb el propi passat. Els guionistes i directors també se les han enginyat per justificar els salts temporals a partir de ciència reinterpretada, incompleta o desconeguda, usant tecnologia encara sense desenvolupar. En aquesta xerrada revisarem aspectes de les paradoxes temporals i de la ciència dels viatges en el temps, usant pel·lícules produïdes durant gairebé un segle i algunes sèries de televisió. La relativitat general és la teoria en ús que estableix els límits en la velocitat de transmissió de la informació i revela la impossibilitat de viatjar al passat. Però la imaginació no té límits, i el nombre d’històries de viatges en el temps que ens fan pensar i gaudir no deixa de créixer.
Dijous, 8 de febrer, 19.00
UN CERVELL DE CINEMA
Xurxo Mariño: Neurofisiòleg, professor de la Universitat de la Corunya i comunicador d’una cultura científica que s’acosta als les arts i les humanitats.
Totes les nostres percepcions conscients són una construcció, una interpretació del món generada per l’activitat neuronal. L’encèfal és una eficaç màquina de realitat virtual, que crea a cada instant la il·lusió del “jo”. Per això, la relació entre el món físic que hi ha fora del nostre cos i la suposada realitat que aflora en la ment és un dels temes essencials del pensament filosòfic i, actualment, de la investigació en neurociència. El cinema no és aliè al gran problema del “jo” i la consciència, tema recurrent en moltes pel·lícules: algunes el tracten de manera explícita i en altres llisca com a element addicional de la naturalesa humana. A mesura que augmenta el nostre coneixement sobre l’encèfal també s’amplia el ventall d’interrogants difícils de desembolicar: ¿tenim accés al que passa allà fora ?, podem fiar-nos de la nostra memòria ?, hi ha un món real ?, és possible controlar i modificar les percepcions ?, en què consisteix la consciència ?, podria trasplantar el “jo” a una màquina no biològica? Al llarg de la xerrada comentarem aquestes fascinants qüestions de la neurociència i la filosofia … i la seva creixent repercussió en el cinema.
dijous, 15 de febrer, 19:00
EL NANOMÓN A LA GRAN PANTALLA
Carlos Briones Científic Titular del CSIC al Departament d’Evolució Molecular del Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA, Associat al NASA Astrobiology Institute).
La nanociència estudia les propietats de la matèria en l’escala de grandària dels nanòmetres (o milionèsimes de mil·límetre) i per tant descriu el comportament dels àtoms, les molècules i els seus agregats. Per la seva banda, la nanotecnologia permet fabricar, caracteritzar i manipular nanomaterials, amb aplicacions que van de l’electrònica a la biotecnologia, de la ciència de materials a l’art, o de l’enginyeria a la medicina. Els avenços en aquests camps ja conviuen amb nosaltres, i estan cridats a transformar per complet la tecnologia i la societat del segle XXI. Com es mostrarà en aquesta xerrada, el cinema mostra amb freqüència les promeses i els perills associats a la recerca en el nanomón.
