Aquest dijous, 9 de febrer, i divendres, 10 de febrer, organitzem “Connecta amb les científiques del CSIC a les Illes Balears”. Aquesta activitat, que s’emmarca dins de les activitats per l’11F (Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència), consistirà en trobades en línia en directe a través de Youtube on podràs conèixer a algunes científiques i tècniques rellevants del CSIC de l’àmbit balear.

Hoy, nos complace anunciar quiénes serán las científicas y técnicas del CSIC Balears que se conectarán a finales de esta semana:

DirectE del 9 de febrer, de 12:00 a 12:45h

Annalisa Caligiuri de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB):

Va estudiar Física Teòrica en la Universitat Sapienza de Roma (Itàlia) i va fer el seu treball de fi de màster (2020) amb una tesi sobre percolació en xarxes complexes.

A l’IFISC treballa sota la supervisió de Tobias Galla i Lucas Lacasa en Física estadística i processos estocàstics aplicats a la dinàmica de l’opinió i les xarxes complexes.

El treball d’Annalisa està centrat en el voter model (model de votants). En particular, ha modificat el model per a representar com afecten els «influencers» a la resta de consumidors.


En el model que ella treballa, tenim a un nombre de votants (o consumidors) representats en una xarxa. En la xarxa hi ha dos tipus de consumidors, els normals (cercles) o els influencers (quadrats). Cadascun dels nodes de la xarxa tria entre dos bàndols o marques, vermell o blau.

Els consumidors normals canvien la seva opinió depenent de l’opinió dels seus veïns, amb els quals estan connectats. És a dir, que si la majoria dels teus veïns prenen Coca-Cola (color vermell) és probable tu canviïs els teus hàbits i també consumeixis Coca-Cola
D’altra banda, els influencers no canvien la seva opinió pels seus veïns, sinó que la canvien de manera aleatòria (això pot significar que estan fent una promoció, per exemple). La clau és que ells influeixen en els altres, però els altres no influeixen en ells.

Annalisa estudia com afecta la velocitat de canvi d’opinió dels influencers o el nombre de consumidors en el comportament de la xarxa i si això fa que hi hagi una marca preferida.

També treballa amb xarxes temporals, aquelles en les quals els enllaços canvien amb el temps, i la seva relació amb el caos.

Fiona Tomas Nash de l’Institut Mediterrani d’Estudis avançats (IMEDEA, CSIC-UIB):

Fiona Tomas és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctora en Ecologia, especialitzant-se en conservació de comunitats bentòniques costaneres.

Durant la seva trajectòria ha treballat en diferents institucions d’ecologia i conservació marina nacionals i internacionals, desenvolupant projectes de recerca a Califòrnia i els Estats Units. A Mallorca va desembarcar a l’IMEDEA, on treballa per a comprendre millor els processos i mecanismes que regulen l’estructura i el funcionament dels sistemes bentònics marins, amb especial èmfasi en com les activitats humanes els transformen.Fiona està estretament vinculada a accions que fomenten la cultura científica. Entre aquestes tasques, imparteix xerrades en centres educatius i participa en iniciatives de ciència ciutadana com a Ojo a las invasoras, un projecte que ella mateixa va impulsar, i Observadors de la Mar.

Li agrada bussejar, sortir a la muntanya, la música i ajuntar-se amb les seves amigues, entre moltes altres coses.

Directe del 10 de febrer, de 12:00 a 12:45h

Lara Díaz Barroso de la ICTS SOCIB:

Des de 2020, Lara treballa a la instal·lació de Plataformes Lagrangianes del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB). S’encarrega de mantenir activa, al Mediterrani occidental, la xarxa d’observació d’aquestes plataformes autònomes: perfiladors i boies de deriva superficial, que es llancen a la mar i deriven amb els corrents marins. Aquestes plataformes mesuren variables com la temperatura i la salinitat fins a 2000 m de profunditat, en cas dels perfiladors, i la temperatura superficial de la mar i la pressió atmosfèrica, en el cas de les boies de deriva superficial.

El seu treball cobreix tot el cicle de vida d’aquestes boies, des de la compra i el llançament, fins a la possible recuperació. A més, realitza estudis oceanogràfics a partir de les dades que registren i s’encarrega de millorar i adaptar les estratègies de mesurament de variables (mostreig) de les plataformes.

Lara és Graduada en Ciències de la Mar per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i va estudiar el Màster d’Ecologia Marina a la Universitat de les Illes Balears. Actualment, estudia un grau superior en desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, per a millorar les seves habilitats en programació.

Beatriz Guijarro González del COB-IEO:

Beatriz Guijarro és científica titularal Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) i coordinadora del Programa Mediterrani de l’Àrea de Pesqueres de l’IEO. Va estudiar Biologia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i es va doctorar en Ecologia Marina en la mateixa universitat.

Les seves línies de recerca inclouen l’avaluació de l’estat d’explotació d’espècies demersals (peixos i crustacis) al Mediterrani occidental i l’assessorament científic en gestió de pesqueres, l’estudi de la dinàmica poblacional, biologia i influència de factors ambientals en espècies demersals i ecosistemes i la millora de la selectivitat en les xarxes d’arrossegament.

Ha participat en uns quaranta projectes o activitats de recerca, tant nacionals com internacionals, la majoria projectes competitius i amb finançament extern. És coautora de més de quaranta publicacions internacionals en revistes d’impacte, una nota, cinc llibres o capítols de llibres, així com més de quaranta comunicacions a congressos. Ha estat presidenta de quatre grups de treball o tallers internacionals, incloent-hi el Grup de Treball d’avaluació d’espècies demersals (WGSAD, 2013-2015) de la Comissió General per a la Pesca del Mediterrani (GFCM).

Rebeca Álvarez Alonso de la Unitat de l’IGME a Balears:

Rebeca Álvarez va estudiar Enginyera en Geodèsia i Cartografia a la Universitat d’Alcalá (on va obtenir el premi fi de carrera del 2011) i va començar a treballar en modelatge d’inundacions en el departament de matemàtiques d’aquesta universitat.

Després d’això, va estar dos anys a Colòmbia com a cartògrafa en diverses empreses. Va passar 6 anys a l’AEMET fent mapes de clima i des de desembre de 2020 treballa en la seu de l’IGME a Palma, on realitza, entre altres coses, gestió i tractament de BBDD, anàlisis estadístiques i cartografia de contaminació sediments per metalls pesants o de sobre explotació d’aqüífers.


Si vols saber més sobre l’activitat “Connecta amb les científiques del CSIC a Illes Balears” fes clic en el següent botó:

¡Compartir!