-
Científics del IMEDEA, l’IEO i la UIB proposen una estratègia de decreixement sostenible per a restaurar les condicions ecològiques del planeta
Un equip científic multidisciplinari de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA (UIB-CSIC)), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha publicat un assaig en la revista científica Conservation Biology en el qual exposen les evidències empíriques que demostren que el creixement econòmic il·limitat és el principal impulsor de la pèrdua de biodiversitat i defensen i proposen mesures cap a un decreixement sostenible.
Aquest nou treball estableix un dialogo entre diferents branques del coneixement vinculades amb l’anàlisi de la relació societat-naturalesa: particularment de la biologia, l’economia i la geografia.
L’article suposa una anàlisi crítica sobre la pèrdua de la biodiversitat i les seves causes, així com les contradiccions sobre les quals es construeix l’agenda política per a la conservació de la biodiversitat.
“El creixement econòmic il·limitat, necessari per a sostenir les societats capitalistes actuals, requereix un consum continu -i cada vegada major- de materials i energia”, apunta Joan Moranta, investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i primer autor del treball.
Per a cobrir aquestes exigències materials i energètiques, segons explica l’article, s’ha transformat profundament una part important del planeta, amb les consegüents conseqüències negatives per a la biodiversitat. “L’expansió de l’agricultura intensiva, la silvicultura, la pesca, l’aqüicultura, la indústria, la urbanització i el transport motoritzat són només algunes de les activitats econòmiques que estan alterant els ecosistemes terrestres, aqüícoles i marins, la qual cosa ha derivat, entre altres, en la pandèmia de la COVID-19”, afegeix Moranta.
En l’article es revisen les implicacions del concepte de sostenibilitat sobre el qual es construeixen alguns dels acords més rellevants per a la conservació de la biodiversitat, com el Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020 i les Metes de Aichi 2020, tots dos del Conveni sobre la Diversitat Biològica. A més, els autors mostren quina és la relació existent entre creixement econòmic i biodiversitat i proposa, en el marc d’una estratègia de decreixement sostenible, algunes mesures per a atallar els problemes socioecològics derivats d’ella.
Una gran part de la literatura sobre sostenibilitat sosté que el creixement econòmic és essencial per a la protecció de la biodiversitat, en considerar que el creixement aconsegueix augmentar els beneficis mitjançant millores en eficiència tecnològica alhora que permet disminuir el consum de materials, energia i emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. “Els defensors d’aquesta posició suggereixen d’aquesta manera que és possible dissociar el creixement de la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat, una idea en la qual es basa l’Economia Verda”, explica Moranta.
L’article resumeix els principals resultats dels treballs existents entorn de les contradiccions entre creixement i conservació de la biodiversitat. “Després de dècades de defensa de la compatibilitat entre conservació i creixement, les evidències científiques apunten cap a una autèntica emergència de la biodiversitat”, explica Moranta. Així, el treball conclou que el capitalisme no és compatible amb la protecció de la biodiversitat i que els programes actuals de conservació orientats al creixement són altament ineficaços, ja que el creixement es troba en l’arrel del col·lapse biològic.
Els autors apunten que es pot garantir una millor conservació i preservació de la biodiversitat a través d’una estratègia global de decreixement sostenible encaminada a reduir la deterioració de la base de recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental planetària. Aquests objectius poden aconseguir-se promovent activitats socialment responsables i respectuoses amb el medi ambient, eliminant o reduint les perjudicials i promovent nous objectius de prosperitat sostenible sense creixement. “Desenvolupar una transició energètica justa, disminuir la generació de residus mitjançant el redissenyo dels processos de producció per a facilitar la reutilització i el reciclatge dels components dels productes, prohibir l’obsolescència programada, promocionar l’agroecologia o promoure els serveis de cura, salut i educació són només algunes de les moltes activitats que podrien promoure’s sota una estratègia global de decreixement sostenible”, apunta Moranta.
Article:
Joan Moranta, Cati Torres, Ivan Murray, Hilmar Hinz, Manuel Hidalgo, Adam Gouraguine. Transcending capitalism growth strategies for biodiversity conservation Conservation Biology, 2020. https://doi.org/10.1111/cobi.13821.