• El Consell Assessor de l’Informe Mar Balear, del qual forma part la representant institucional del CSIC a les Illes Balears, es reuneix periòdicament per definir les properes passes per avaluar l’estat del medi marí.

Les principals institucions científiques de les Balears, incloent-hi el CSIC, el Govern de les Illes Balears i la Fundació Marilles—entitat privada sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la mar Balear— van presentar el març passat la primera versió de l’Informe Mar Balear d’accés lliure a tota la població. Aquest informe, destinat a avaluar l’estat del medi marí de les Illes Balears, les pressions a les quals està sotmès i la nostra resposta com a societat, ha comptat amb la participació de l’Administració pública i dels principals centres de recerca de Balears, incloent-hi l’IMEDEA (CSIC-UIB).

Ara, els responsables de l’informe treballen en la seva actualització i ampliació organitzant reunions periòdiques amb el Consell Assessor del qual és membre Anna Traveset, representant institucional del CSIC a les Illes Balears.

Amb l’objectiu d’avaluar de forma rigorosa l’estat ambiental de la mar Balear i la seva evolució en el temps, l’Informe Mar Balear recopila, analitza i sintetitza les dades disponibles sobre el mar Balear fins a la data. Integra indicadors de diferents variables fisicoquímiques i ecològiques dels principals ecosistemes marins, així com de la dinàmica poblacional d’espècies d’interès pesquer o ecològic (algues, plantes, peixos, aus i cetacis). També aporta informació sobre les platges, la qualitat de les aigües de bany, els plàstics i altres tipus de contaminació, l’impacte de les espècies invasores, indicadors del canvi climàtic i altres pressions sobre el mar i els seus recursos derivades de l’activitat humana, especialment del turisme i la pesca.

Per garantir una base científica sòlida, 25 institucions, tant públiques com privades, han aportat la informació recopilada en aquest primer informe. En conjunt, l’informe aporta 101 indicadors, una gran quantitat d’informació fins avui poc difosa. “La col·laboració entre les institucions científiques i l’administració autonòmica ha fet possible posar a disposició del públic aquest patrimoni col·lectiu poc visible fins ara i una informació de referència útil per a investigadors, gestors públics, privats i la ciutadania en general”, destaquen des de la Fundació Marilles. Però, malgrat tota la informació recollida, els autors coincideixen en el fet que no és tot el que es necessita per poder realitzar un diagnòstic sobre l’estat de la mar Balear.

Aquest projecte col·lectiu compta amb el suport i impuls de les següents institucions: Centre Oceanogràfic de Balears de l’Instituto Español de Oceanografía (COB-IEO), Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), Fundación Biodiversidad, Fundació Marilles, Govern de les Illes Balears (GOIB), Grup Iberostar, Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA CSIC-UIB), Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM-IME), Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) i Universitat de les Illes Balears (UIB). Així mateix, per continuar treballant a llarg termini, el projecte pretén sumar noves institucions i col·laboracions.