Utilitzant dades de geolocalització, un estudi amb participació del IFISC analitza com la pressió pesquera en aigües internacionals es concentra als voltants de les zones sota la jurisdicció de les nacions.

Un equip internacional amb participació de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIBCSIC) han inferit i analitzat la xarxa mundial que relaciona les zones de pesca en aigües internacionals amb els ports que serveixen de suport als vaixells pesquers. Els resultats de l’estudi indiquen que la major part de la pressió pesquera es concentra al llarg d’estretes franges d’oceà contigües als límits de les Zones Econòmiques Exclusives (ZEEs), zones sobre la qual té jurisdicció el país veí. El treball es publica en la revista Science Advances.

L’article sosté que els recursos pesquers són clau per a l’economia mundial i és susceptible de sofrir “la tragèdia dels béns comuns”, la destrucció d’un recurs limitat compartit a causa de la seva explotació de manera egoista. Per això, fa falta un enfocament internacional per a tractar el tema. Analitzant el problema, els investigadors mostren que l’esforç pesquer no està distribuït de manera homogènia en l’oceà, sinó en 14 ‘províncies’. Aquestes ofereixen una partició de l’oceà més consistent amb els comportaments pesquers que les zones FAO definides actualment. A més, permeten observar la xarxa de ports que donen suport a la pesca en aquestes províncies, informació que es pot usar per a un millor control pesquer. Les ZEEs compten generalment amb una adequada regulació de l’extracció de recursos pesquers. No obstant això, els hàbitats d’aquests animals no tenen per què coincidir amb aquestes zones, i de fet en moltes ocasions inclouen diverses zones o aigües fora de la jurisdicció nacional. Precisament, hem observat que hi ha una acumulació de pesca en la vora de les ZEEs més productives, de tal forma que el 47% de la pesca mundial en aigües internacionals es concentra en franges adjacents a les ZEEs de 200 km d’amplària.

Per a analitzar la posició dels vaixells pesquers els científics van utilitzar el sistema d’identificació automàtica, AIS per les seves sigles en anglès, utilitzat habitualment per a evitar col·lisions entre vaixells. Aquest tipus de dades permet obtenir el posicionament dels vaixells i la seva velocitat, que al seu torn permet deduir si estan pescant o en trànsit cap a zones de pesca. El seguiment de les trajectòries d’aquests vaixells permet connectar les zones de pesca amb els ports que donen suport a aquests vaixells, donant lloc a una xarxa que caracteritza l’economia global pesquera. Per exemple, destaca el rol dels ports de països amb rendes baixes i mitjanes com a punts neuràlgics per als vaixells que pesquen en alta mar, malgrat que tinguin banderes estrangeres. El 84% de la pressió pesquera en alta mar la suporta només el 16% dels ports analitzats.

Aquest tipus d’estudis permeten conèixer millor com s’exploten els recursos marítims i avançar cap a una pesca sostenible. Finalment, l’article afirma que un mecanisme plausible per a evitar la ‘Tragèdia dels recursos comuns’ seria aplicar Teoria de Jocs al problema de la gestió pesquera, incentivant primer a aquells agents que mostrin una major predisposició a cooperar, com aquells països amb economies menys desenvolupades, posant d’aquesta manera més pressió sobre els menys disposats a cooperar.

Jorge P. Rodríguez, Juan Fernández-Gracia, Carlos M. Duarte, Xabier Irigoien, Víctor M. Eguíluz. The global network of ports supporting high seas fishing. Science Advances. DOI: 10.1126/sciadv.abe3470

Contacto: Representación del CSIC en las Illes Balears. d-baleares@csic.es

Foto: Instituto de Física Interdisciplinar y Sistemas Complejos.