En l’actualitat les dones troben diferents barreres que dificulten la seva presència en el món científic, una d’elles no entén de gènere, encara que per desgràcia afecta de manera crucial a l’ecosistema de la R + D + I, sobretot i especialment a Espanya, es tracta de la manca de pressupost i les retallades que han asfixiat el sistema durant els últims anys. A aquest gran escull s’uneix el dur camí que les investigadores han de lliurar per aconseguir la igualtat de gènere i ocupar càrrecs de responsabilitat i la constant lluita contra comportaments masclistes i discriminatoris dels caps de laboratori (PNAS, 2012), els tribunals d’avaluació o el sistema de publicació d’articles especialitzats (Nature, 2017)
Des de la publicació, el 2013, del número especial de la Revista Nature, titulat Women ‘s Work, pocs canvis hem pogut apreciar. La pregunta que llançava aquesta prestigiosa revista Per què la ciència segueix sent sexista? té a dia d’avui la mateixa resposta: pertanyem a una societat sexista, i el biaix, conscient o inconscient, el tenim tant homes com dones. El primer pas, sens dubte, és reconèixer-parar intentar contrarestar la inèrcia sexista. Semblaria lògic acceptar a la llum de les dades i informes existents que aquesta situació anòmala per a les dones és una realitat, però, molts són els col·legues, especialment, aquells que ocupen posicions de poder, que es mostren reticents a acceptar el valor dels dades. Aquesta percepció, en un camp dominat pels homes, fa més difícil que es reconeguin els biaixos i es comencin a combatre (PNAS, 2012)
Crear vocacions STEM en les nines, capacitarles i gestionar el seu talent STEM tot un repte
Però la desigualtat comença molt abans, des de les primeres etapes educatives i es manifesta posteriorment en l’elecció dels estudis en l’educació secundària. Segons dades de l’OCDE, només una de cada cinc noies de 15 anys vol dedicar-se a professions tècniques, científiques o a enginyeries. Una de les raons és que falten rols femenins en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, eclipsades pels homes del seu entorn, moltes científiques han romàs a l’ombra al lardo de la història, i aquest biaix històric es manifesta en els currículums actuals i recursos educatius. D’altra banda, les nenes a partir dels 6 anys es perceben a si mateixes com menys brillants que els nens (Science, 2017), encara que tots dos sexes reconeixen que elles treuen millors notes. Aquestes idees sobre el gènere i la intel·ligència que apareixen en una fase primerenca de la infància, poden fer que les nenes perdin l’interès per les ciències o enginyeries.
La igualtat de gènere, la quarta prioritat de l’Espai Europeu d’investigació
Sembla raonable, que en aquest marc, la igualtat de gènere es converteixi en la quarta prioritat de l’Espai Europeu de Recerca (H2020) i que les Nacions Unides hagin declarat l’11 de febrer Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència amb el objectiu d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència de les dones i les nenes i contribuir així a tancar la bretxa de gènere que actualment existeix en l’àmbit científic.
Algunes dades sobre la igualtat de gènere en la ciència espanyola
Tal com avança l’informe Científiques en Xifres 2015 la segregació vertical, no només és patent en la carrera investigadora, també s’observa i de forma més notable en els òrgans de govern d’Universitats i OPI s. Sis dels set Organismes Públics d’Investigació (OPI), entre els quals es trobava el CSIC fa tot just dos mesos, estaven liderats per homes. A les Balears la situació no difereix substancialment de la resta d’Espanya pel que fa a l’ocupació de dones en càrrecs de responsabilitat. Sí que hi ha diferències respecte a la proporció total d’investigadores dedicades a la ciència amb relació a la d’homes, ja que el 2014 va ser del 45% a la nostra comunitat, la més alta d’Espanya conjuntament amb la Rioja. A l’altra banda de la taula, Castella-la Manxa va registrar el percentatge més baix, amb un 36%. Per sectors, a les Balears hi havia aquest any un 48% de dones científiques en l’Administració Pública i un 45,5% a l’ensenyament superior, però només un 27% a les empreses, sempre en relació amb la proporció d’homes científics. En el sector empresarial destaca de nou la Rioja, amb un 36% de dones científiques.
En xifres generals, el registre d’investigadors ha mantingut més o menys estable a Espanya des del 2009 amb un 39% del total, fins i tot per sobre del 33% de la mitjana europea. Només cinc països del continent europeu -Suècia, Regne Unit, Bèlgica, Letònia i Irlanda- tenen més dones que homes científics. La presència femenina, que supera el 40% a les universitats espanyoles i els centres de recerca, és molt inferior en el sector industrial, on només arriba al 31% en el conjunt d’Espanya, .cuanto a les universitats públiques, totes excepte una ( la de Granada) eren presidides per rectors en el moment que es va elaborar l’informe Científiques en Xifres, encara que ara hi ha tres dones rectores. El percentatge millora en el cas de les universitats privades, en el qual 15 institucions tenen una dona al front. En la proporció de catedràtics, també la privada és més igualitària, amb un 43% de llocs ocupats pel gènere femení enfront del 21% a la pública. A la UIB, el percentatge de dones que configuren el personal docent i investigador (catedràtiques, professores titulars i contractades, investigadores i postdoctorals) és del 37,6% i només del 32,1% si excloem el personal associat, segons dades facilitades des el rectorat universitari.
Els guardonats segueixen sent homes
Només el 18% dels guardons de ciència que s’atorguen a Espanya recauen en dones, segons un informe de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues, que recorda que només el 3% dels premis Nobel de ciències s’han concedit a dones des de la seva creació en 1901. Encara que trobem més dades sobre la dona en l’àmbit científic, per exemple en el Llibre Blanc sobre la situació de les dones en la ciència espanyola elaborat per la Unitat de dones i ciència (UMYC) o l’informe de dones Investigadores elaborat pel CSIC el 2016, segons el qual el personal investigador d’aquest organisme d’investigació, que és el més gran de tot Espanya, està compost per un total 2.800 persones, entre les que només un 35,3% són dones.
Molt per fer
A la vista de les dades presentades es posa de manifest que segueixen sent necessàries polítiques d’igualtat de gènere de la R + D + I i la implicació de gestors públics, educadors, investigadors i mitjans de comunicació per fomentar les vocacions científiques entre les nenes des de les primeres etapes d’ensenyament, creant rols femenins en els àmbits STEM. També hem de elaborar recursos per gestionar el talent femení i bandejant el discurs de la “brillantor masculina” associada a la brillantor en el camp de la ciència. La Història de la Ciència ha de rescatar les científiques i inventores que han marcat la història de la ciència i les institucions han de detectar i eliminar tots els esculls que dificulten la promoció femenina en la carrera investigadora.