PÒSTER 1

L’illa dels pol·linitzadors

 

Còmic: 

 

• Periodisme científic… Bah! I encara resulta que som l’únic a qui han enviat aquí.

No et mentiré… No eren el tipus de pràctiques que tenia al cap, la veritat.

Sobrecollidor.

Ehem, llavors…

• Serà millor que et posis la màscara.
• No, no em cal. A veure… Per què deies que aquestes bestioles eren tan importants?
• «Bestioles»… Tu veus plantes per aquí? 
• No…
• I «bestioles pol·linitzadores»?
• Tampoc.
• Idò això. Et faré un curset exprés perquè no publiquis qualsevol cosa.

Mem… un pol·linitzador saps què és, no?

• Eh… És clar…
• D’acord. Els pol·linitzadors són animals que ajuden les plantes amb la reproducció.
• Ahà…
• El seu paper consisteix a transportar el pol·len entre les flors.
• Ah…

 

Ens trobam en un moment crític de la història del planeta en què la interferència humana està causant problemes greus que alteren els processos ecològics i evolutius que han regit la vida a la Terra durant mil·lennis. Aquesta història és un toc d’atenció per a tots nosaltres, que ens recorda que som part d’un món viu i vibrant, i que les nostres accions poden tenir conseqüències impredictibles i catastròfiques. És, també, una invitació a reflexionar sobre el llegat que volem deixar a les generacions futures i sobre el paper que cadascun de nosaltres ha d’exercir per protegir i preservar la vida al nostre planeta.

PÒSTER 2

 

• Aquest pol·len dipositat pels pol·linitzadors als estigmes de les flors fecunda els òvuls i així neixen els fruits amb les llavors que donen continuïtat al cicle de la vida. D’aquesta manera les plantes pod…
• Espera, espera, vas molt aviat. Als què de les flors?
• Als estigmes… El pol·len dipositat als estigmes fecunda els òvuls i així és com neixen els fruits amb les llavors que donen continuïtat al cicle de la vida.
• Preciós.
• Així és com les plantes es poden mantenir vives i funcionals. I les plantes, com saps bé, són imprescindibles per als organismes del planeta, inclosos els humans. Se n’obtenen aliments, fusta, resina, cautxú o fibres que serveixen per fer teixits.  
• No ho hauria dit mai.
• I si, a més, t’explic que les plantes produeixen oxigen i absorbeixen diòxid de carboni? També retenen el sòl i la humitat, ajuden a la regular les temperatures i mantenen la cadena tròfica de la natura. 
• Sí que són importants les maleïdes plantes.

 

PÒSTER 3

• No et sembla fàcil entendre que cada espècie de planta necessitarà un pol·linitzador amb una mida i una forma que s’adapti a cada tipus de flor?
• Eh… Mides i formes.
• Has de tenir en compte que hi havia una gran diversitat d’espècies diferents.
• Ah, espècies diferents!
• És clar, i els nostres avantpassats no ho varen valorar.
• M’estàs dient que el nostre problema ve d’unes bestioles tan insignificants?
• I tu m’estàs dient que després de tot el que t’he explicat et continuen semblant insignificants?

Aquí hi havia lepidòpters, com les papallones i les arnes, que pol·linitzaven les flors tubulars.

Vespes, que tot i que eren carnívores i picaven per defensar-se davant d’una amenaça, també pol·linitzaven moltes espècies de plantes eficientment.

• D’acord, d’acord. Ja t’entenc.
• Sírfids! Unes mosques que mimetitzaven algunes abelles i vespes i planaven en l’aire.

Bombílids! Unes mosques que tenien el cos cobert de pèl i una probòscide llarga. Eren uns pol·linitzadors essencials i imprescindibles per a moltes plantes.

Coleòpters! Que van ser uns pol·linitzadors molt eficients en flors obertes. I què hem de dir de les famoses abelles? N’hi havia més de 20.000 espècies diferents. Se’n trobaven de totes les formes i mides que puguis imaginar.

• Però, digues-me una cosa… Per què aquí? Què té d’especial aquest lloc respecte a d’altres?
• Aquesta illa era un «laboratori» natural. I no et pots fer una idea de la diversitat d’espècies que hi havia aquí. Era espectacular!
• Aquí? De veritat que costa de creure-ho.
• La ciència ens ha ensenyat també que les illes són ecosistemes molt fràgils i vulnerables. Qualsevol pertorbació té efectes irreversibles ràpidament.
• Hauria estat maco veure-ho. Bé, replegam?
• Sí, aviat seran les 11 i serà impossible continuar fent feina.

PÒSTER 4

• Sí que devia ser maco, sí…
• Tenien una cosa així i no varen lluitar per protegir-la, ja ho veus. (Diiin, diiin) I a més avui hi ha tempesta d’arena! I avança molt aviat. Hem de fer via!
• Estam molt bé aquí dedins! M’estava rostint.
• Fes via i ferma’t. Tenim un problema més gran allà defora!
• Som-hi! Tranquil, anam justs, però anem-hi.
• Ho veus? Si ho haguéssim sabut conservar, no necessitaríem tot això per menjar unes maduixes decents.
• Jo mai he tastat una maduixa…
• Ara tenim força plantes que no poden produir fruits.
• Això significa que s’extingiran?

PÒSTER 5

 

• Sí. Alguns companys estan fent feina en robots pol·linitzadors que siguin eficients amb aquestes plantes, per reemplaçar d’alguna manera aquestes espècies les restes de les quals m’has vist desenterrar. 
• Hòstia!
• Sí, hòstia la que ens endurem si no solucionam això d’alguna manera.

 

Sabíeu què…?

 

• Més del 80% de les plantes amb flors requereixen pol·linitzadors per dur a terme la transferència de pol·len i produir fruits i llavors. Si penses en com són d’importants les plantes amb flor, pots fer-te una idea sobre la importància d’aquestes xifres en l’àmbit de la conservació i la formulació de polítiques ambientals i socials. 
• En l’actualitat s’estima que hi ha més de 200.000 espècies d’animals que poden actuar com a pol·linitzadors de les plantes. S’hi inclouen abelles, mosques, escarabats, vespes, papallones, ratapinyades, moltes espècies d’ocells, marsupials, rosegadors, llangardaixos, i molts altres animals. Cadascun d’aquests grups funcionals té una relació eficient amb només alguns grups de plantes. Però no hi ha un pol·linitzador universal que serveixi per a totes les plantes. Per aquesta raó, no serveix pensar a conservar i comanar tot el procés de la pol·linització de les plantes amb flor a una única espècie. Hem de conservar totes les espècies de pol·linitzadors!
• En general, els robots pol·linitzadors, tot i que representen un camp de treball estimulant, no haurien de considerar-se com un reemplaçament complet dels pol·linitzadors naturals, sinó més aviat com una eina addicional per ajudar en situacions molt específiques. La conservació i protecció dels pol·linitzadors naturals i els seus hàbitats és la millor manera de garantir la pol·linització adequada i sostenible dels cultius i ecosistemes.

 

PÒSTER 6

 

Quins animals són pol·linitzadors?

 

S’estima que hi ha al voltant de 200.000 espècies d’animals pol·linitzadors a tot el món. Aquests inclouen principalment insectes com abelles, papallones, mosques, escarabats i vespes, però també hi ha espècies d’ocells, ratapinyades, llangardaixos, rosegadors, marsupials i altres animals que exerceixen un paper important en la pol·linització de les plantes.

 

Per facilitar-ne l’estudi i la identificació en el camp, els pol·linitzadors es poden incloure en grups funcionals. Aquests grups es basen en trets com la forma i mida del cos, el comportament de rastreig, les característiques de les estructures bucals i la preferència de les plantes per certs tipus de pol·linitzadors. Alguns dels grups funcionals de pol·linitzadors més comuns inclouen: 

 

ARNES

Volen de nit i tenen la coloració de les ales discreta i poc vistosa. Però si no hi ha contaminació lumínica, la seva tasca com a pol·linitzadors és, tot i que poc coneguda, essencial. Moltes senten atracció per les flors que emeten fragàncies dolces.

 

PAPALLONES

Tenen un cos prim i llarg i dos parells d’ales grans i acolorides. Com que, en general, tenen probòscides llargues, poden visitar flors tubulars estretes en què el nèctar es troba ocult a la base del tub. 

 

ABELLES

Són molt eficients en pol·linitzar plantes a causa de la capacitat per transportar grans quantitats de pol·len mentre es mouen entre les flors i cerquen aliment. Les abelles generalment tenen un cos pelut i robust, i s’alimenten del nèctar i el pol·len de les flors. Atès que el pol·len queda adherit als seus pèls mentre volen, són capaces de dipositar els grans col·lectats en una planta a les flors d’una altra que estigui allunyada. Això és molt important perquè ajuden a incrementar la diversitat genètica de les plantes que visiten. Hi ha abelles de moltes mides diferents que s’ajusten a morfologies florals dispars: n’hi ha amb probòscides llargues que els permeten accedir al nèctar ocult a l’interior de flors tubulars o d’altres amb probòscides més curtes que s’especialitzen en flors obertes o poc profundes. 

PÒSTER 7

 

Però sabíeu que aquests altres insectes també tenen una importància vital en la pol·linització de les flors?

VESPES

Tot i que les vespes no tenen bona reputació pels seus hàbits carnívors i les seves doloroses picades, la realitat és que algunes són excel·lents pol·linitzadors de plantes amb flors obertes i fàcilment accessibles. Aquestes vespes s’alimenten del nèctar de les flors i són eficients en la transferència de pol·len entre flors mentre s’alimenten. 

 

MOSQUES

Són pol·linitzadors menys coneguts, però també molt importants en molts ecosistemes. Algunes es coneixen com a mosques-abella perquè mimetitzen algunes abelles amb els cossos peluts i les probòscides llargues. S’alimenten de pol·len i nèctar i poden ser particularment importants en la pol·linització de flors tubulars. Un altre grup de mosques rellevant i abundant són les conegudes com a mosques-xoriguer. Aquestes imiten coloracions d’abelles i vespes i són crucials en la pol·linització d’espècies agrícoles. Finalment, altres mosques més comunes també són bones pol·linitzadores de flors amb aromes fortes i dolces com les d’algunes umbel·líferes. 

 

ESCARABATS

Són pol·linitzadors importants en moltes flors de corol·les obertes que ofereixen pol·len abundant com a recompensa. A més, senten atracció per les flors amb olors fortes i dolces i, encara que sembli que no es mouen gaire, gràcies a la capacitat que tenen de volar són capaços de transportar el pol·len adherit als cossos a grans distàncies.  

 

Aprendre a diferenciar aquests grups funcionals de pol·linitzadors us resultarà molt útil per comprendre la dependència mútua que existeix entre plantes i animals i com s’estructuren aquestes interaccions per garantir la pol·linització adequada i la reproducció de les plantes.

PÒSTER 8

 

DECLIVI DE LA POL·LINITZACIÓ

Què està passant amb els pol·linitzadors?

 

INTENSIFICACIÓ DE L’AGRICULTURA 

Dues terceres parts dels cultius depenen de pol·linitzadors, sobretot dels silvestres. Els insecticides maten molts pol·linitzadors. Els fungicides n’afecten la flora bacteriana i els herbicides redueixen els recursos florals que constitueixen el principal aliment de molts pol·linitzadors. Per als pol·linitzadors no existeixen les males herbes!

DESTRUCCIÓ DE L’HÀBITAT

Més del 40 per cent de la superfície terrestre s’ha alterat per l’acció humana, que ha provocat danys en la diversitat de l’hàbitat. Molts pol·linitzadors no poden prosperar en aquests ambients perquè no hi troben aliment o llocs per niar.

 

CANVI CLIMÀTIC

Altera els ritmes d’activitat de plantes i pol·linitzadors, i produeix un desajustament en el moment d’emergir ambdues espècies d’organismes. Algunes espècies fins i tot migren a àrees més fredes per fugir de les altes temperatures, com a les muntanyes. Però l’hàbitat disponible perquè es produeixi una correcta interacció és cada vegada més reduït, especialment a les muntanyes.

 

INTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES EXÒTIQUES

Les espècies exòtiques competeixen pels recursos, alteren els patrons de pol·linització i introdueixen patògens i malalties en les poblacions de pol·linitzadors nadius. 

EXPANSIÓ DE L’APICULTURA 

L’apicultura podria ser un tipus de ramaderia intensiva centrada en l’explotació d’una sola espècie d’abella domesticada: Apis mellifera. Aquesta espècie d’abella social, quan es maneja en grans quantitats, pot produir una sobreexplotació dels recursos naturals (pol·len i nèctar), i desplaçar altres poblacions d’abelles silvestres. 

 

Ens ajudau a millorar el coneixement dels pol·linitzadors?