- Experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) analitzen les repercussions de la pesca recreativa sobre les espècies capturades i les economies locals
La investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats – IMEDEA (CSIC-UIB) Beatriz Morales-Nin i l’investigador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) Javier Lobón-Cerviá, publiquen el llibre La pesca recreativa. Del ocio a la economía, el nombre 31 de la col·lecció Divulgación (CSIC-Catarata), en el qual donen a conèixer els fonaments d’aquesta modalitat de pesca i les seves implicacions socials, culturals i econòmiques.
Segons els científics, les restes arqueològiques trobades a la cova de Nerja (Màlaga) testifiquen que, a la península Ibèrica, la pràctica de la pesca s’exercia fa més de 8.000 anys. En l’actualitat, el sector pesquer espanyol contribueix a una part fonamental de la nostra alimentació i té un pes econòmic molt rellevant. A més, al marge de la pesca professional, la pesca recreativa o pesca d’oci es practica de forma generalitzada al nostre país. En aquest context, el llibre La pesca recreativa. Del ocio a la economía aprofundeix en les repercussions d’aquest tipus de pesca sobre les espècies capturades i les economies locals. El llibre es pot adquirir tant en llibreries com a les pàgines web de Editorial CSIC i Los Libros de la Catarata.
Els autors han examinat l’abast de l’activitat pesquera amb finalitat lúdica a Espanya trobant que, segons una enquesta realitzada el 2017 per l’IMEDEA (CSIC-UIB), el 47% de la població ha pescat com a mínim un cop a la vida. A més, el 24% dels enquestats ho havia fet en els últims 12 mesos i un 23% pensava dedicar un cert temps a la pesca durant l’any següent. “Aquest nivell de participació, considerant la població actual de país, és més que notable i, entre altres coses, implica que moltes persones han fet de la pesca recreativa la seva principal afició”, diuen els autors. Així mateix, “aquestes xifres tenen també grans repercussions: primer, sobre les mateixes poblacions de les espècies capturades i els sistemes aquàtics on s’exploten i, segon, sobre les economies locals i regionals”, afegeixen.
Els investigadors també han analitzat la tipologia i perfils dels pescadors, així com les seves motivacions i hàbits més comuns. “A Espanya el pescador-tipus és essencialment masculí i d’edat mitjana, ja que la participació femenina és molt minoritària”, expliquen. També descriuen les tècniques de captura dominants en aigües dolces i marines i identifiquen les espècies i els hàbitats preferents on els aficionats a la pesca desenvolupen la seva activitat. En aquest sentit, guanya la tradició, ja que, tot i les múltiples tècniques i materials existents, “tant en les aigües continentals com a les marines, la tècnica preferida és la de canya i llinya”, apunten. Sobre les espècies, en aigües continentals destaquen la truita (Salmo trutta), més coneguda com “la princeseta dels rius”, i el salmó (Salmo salar). Els científics del CSIC han constatat un descens molt acusat en els darrers anys tant de les poblacions d’aquestes espècies com del nombre de pescadors que sol·liciten les llicències corresponents.
En l’entorn marí, la pesca des de terra és majoritària, seguida per la que es practica des d’una embarcació i, de forma molt més minoritària, per la pesca submarina. Lligades a aquestes modalitats i a la ubicació on es troben els pescadors, hi ha les espècies capturades al llarg dels milers de quilòmetres de costa de la península Ibèrica i les illes del territori espanyol.
Per altra banda, fixant-se en els aspectes socials, els autors destaquen que “la pesca recreativa tant continental com marina és beneficiosa per a la salut física i mental de qui la practica. A més, ha estat utilitzada amb èxit com a teràpia per reduir la conflictivitat entre adolescents i per integrar grups en risc d’exclusió social”.
A més, el llibre s’ocupa també de la conservació i la gestió d’espècies i de les implicacions econòmiques d’aquesta activitat. Tot i que, “el valor econòmic de la pesca recreativa és difícil d’avaluar perquè, per definició, les captures no es comercialitzen i la motivació és essencialment gaudir de l’experiència, i aquestes sensacions o sentiments no poden expressar-se en termes d’economia de mercat. Aspectes com l’oci, la tradició, etc., sovint s’esmenten com a factors motivadors, mentre que el peix capturat per al consum domèstic exerceix només un paper secundari”, conclouen.