Las entidades premiadas con las estatuillas ‘Silver Pinnarca’ junto a dos investigadoras del proyecto (de izquierda a derecha: Maite Vázquez Luis, Amalia Grau, Irene Garnería , Maria Francesca López Cortés e Iris Hendriks)./ CSIC
Avui, dilluns 19 de juny, ha tingut lloc a Palma el lliurament de les Silver Pinnarca, unes estatuetes que agraeixen el suport ofert al projecte de conservació de la nacra (Pinna nobilis) a Balears. Aquest projecte científic europeu, anomenat Life Pinnarca, té com a objectiu salvar a aquest mol·lusc bivalve, endèmic del Mediterrani, que es troba en perill crític d’extinció a causa d’una greu malaltia parasitària.
Ara, el projecte pretén agrair públicament a diverses entitats que han col·laborat activament en ell en diversos països del Mediterrani a través de les estatuetes Silver Pinnarca, unes estatuetes de color plata que representen a la mascota del projecte Life Pinnarca. Balears inicia aquest agraïment públic amb el lliurament de les primeres Silver Pinnarca a tres entitats balears: el Servei de Protecció d’Espècies i el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, i el Laboratori de Recerques Marines i Aqüicultura (LIMIA) de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
A l’acte han acudit els representants de les entitats premiades i organitzacions relacionades amb el projecte. Així, del Servei de Protecció d’Espècies ha recollit el premi Irene Garnería, del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera ha acudit Maria Francesca López Cortés i del LIMIA ha recollit l’estatueta Amalia Grau. Les tres estatuetes han estat lliurades per Maite Vázquez Luis, investigadora del Centre Oceanogràfic de Balears (COB, IEO-CSIC) i partner del projecte Life Pinnarca i Iris Hendriks, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i també partner del projecte.
En concret, el Servei de Protecció d’Espècies ha estat guardonada amb la Silver Pinnarca per la seva contribució en accions per a mantenir amb vida als exemplars de Pinna nobilis supervivents que queden a través d’activitats com a translocacions, canalitzar observacions i la creació de la xarxa de col·lectors larvaris més nombrosa fins avui. D’altra banda, el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera ha rebut l’estatueta pel seu suport i participació en el projecte mitjançant accions com la primera translocació d’exemplars resistents realitzada en tot el Mediterrani, entre altres actuacions. Per part seva, el LIMIA ha recollit aquesta distinció per la seva contribució a millorar el coneixement del patogen causant de la mortalitat de l’espècie i per la seva col·laboració amb multitud d’equips a nivell nacional i internacional per a la ràpida detecció del patogen en nacras.
L’acte, organitzat pel Centre Oceanogràfic de Balears de l’IEO-CSIC i la Delegació del CSIC a Illes Balears, ha conclòs amb una foto grupal de les investigadores del projecte a Balears i les entitats premiades.
Sobre el projecte ‘Life Pinnarca’
El projecte Life Pinnarca es va posar en marxa fa un any, concretament l’abril de 2022, i encara li queden 2 anys més d’execució. Coordinat per l’Institut de Recerca en medi ambient i Ciència Marina de la Universitat Catòlica de València (IMEDMAR-UCV), agrupa un consorci internacional d’universitats, instituts de recerca i ONG que inclou a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), la Universitat d’Alacant i a l’ONG Ecologistes en Acció. Participen, així mateix, en Life Pinnarca altres tres entitats europees: l’Institut Oceanogràfic Paul Ricard (França), la Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia) i la Universitat de l’Egeu (Grècia).
El projecte inclou accions de difusió de la situació endèmica de la nacra, la protecció in situ de l’espècie, el trasllat d’algunes d’elles per a preservar la diversitat genètica, així com l’intent de salvar els exemplars resistents a la malaltia i l’avaluació de la possible recuperació natural mitjançant la dispersió larvària de poblacions resistents o no afectades. A més, Life Pinnarca contempla també la cerca de nacres, la seva reproducció en captivitat i la millora i gestió ambiental dels hàbitats on encara poden trobar-se, com el delta de l’Ebre o la Mar Menor, així com diverses llacunes costaneres d’Espanya, França, Itàlia i Grècia.
La situació actual de la nacra
Avui dia, la situació de la nacra és molt preocupant. La mortalitat s’ha expandit cap al Mediterrani oriental en els últims anys, amb una dimensió geogràfica i temporal sense precedents coneguts i que ha situat a l’espècie a la vora de l’extinció. A Espanya, la distribució de Pinna nobilis ha quedat reduïda a dues poblacions no afectades per la mortalitat massiva: a la llacuna de la Mar Menor i al Delta de l’Ebre (les badies d’Alfacs i Fangar), a més d’alguns exemplars supervivents que s’han anat trobant aïllats a Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya.
Carolina Morán – Comunicació CSIC Balears