Cigüeña Blanca (Ciconia Ciconia) con sus crías. /Frauke Feind
- Un equip de recerca de la Universitat Complutense de Madrid i del IMEDEA, CSIC – Universitat de les Illes Balears ha avaluat l’efecte potencial dels escombriaires segons paràmetres demogràfics.
- Aquest tipus d’alimentació incrementa el nombre d’ous que fan eclosió, però té efectes negatius en la supervivència de les cries després d’emancipar-se.
UCC – UCM, 26 de març.- L’ús intensiu dels abocadors com a font d’alimentació per part de la cigonya blanca (Ciconia ciconia) té un efecte positiu en el nombre d’ous posats pels pares que arriben a fer eclosió, però un efecte negatiu en la supervivència d’aquestes mateixes cries després de l’emancipació, almenys durant el seu primer any de vida independent, segons una recerca de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC–Universitat de Les Illes Balears). La cigonya blanca és una dels ocells que més aprofita els abocadors per a alimentar-se. Per primera vegada, investigadors han avaluat en Science of The Total Environment l’efecte potencial dels escombriaires en els paràmetres demogràfics (reproducció i supervivència juvenil) a nivell individual en una població de cigonyes del centre Peninsular, determinant avantatges i inconvenients d’aquest sistema. D’una banda, la gran quantitat d’aliment disponible i la proximitat a l’abocador pot explicar l’efecte beneficiós sobre els paràmetres reproductius. Però, per un altre, la baixa qualitat del menjar, els contaminants i els patògens adquirits durant les primeres etapes del desenvolupament per part dels pollastres poden reduir la seva probabilitat de supervivència futura.
Esquema con parámetros demográficos. /A. López-García et al.
“Les conclusions que s’extreuen d’aquest estudi fan referència al fet que un ús moderat dels abocadors com a fonts d’aliment sembla ser una estratègia més eficient”, assenyala Josep I. Aguirre, investigador del Departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Facultat de Biologia de la UCM.
Resultats de recerca per a millorar la gestió
Des de fa unes dècades, els abocadors de residus s’han convertit en una font d’aliment molt important per a la fauna silvestre. Són constants, predictibles, superabundantes i poden contribuir a millorar els paràmetres reproductius o de supervivència dels animals, especialment dels ocells.
No obstant això, també s’han investigat aspectes negatius relacionats amb la intoxicació, la ingesta de plàstics, les deformitats esquelètiques causades pels contaminants, les descompensacions en els balanços d’estrès oxidatiu i altres problemes de salut per als individus que els utilitzen.
“Encara que aquest estudi ha demostrat que un ús de l’abocador té els seus costos i beneficis a nivell individual, no s’han d’ignorar els efectes beneficiosos a nivell poblacional que han demostrat altres estudis. Es deuen per tant dissenyar mesures de gestió per a millorar les fonts d’alimentació naturals, reduir la mortalitat no natural i les interferències humanes per a garantir la viabilitat de les espècies sota les noves normatives europees encaminades a eliminar els abocadors a cel obert en un futur pròxim”, conclou Aguirre.
Referencia bibliográfica: López-García, A., Sanz-Aguilar, A., & Aguirre, J. I. (2021). The trade-offs of foraging at landfills: Landfill use enhances hatching success but decrease the juvenile survival of their offspring on white storks (Ciconia ciconia). Science of The Total Environment, 146217.