Un mosaic d’hàbitats del canal de Menorca és clau per a la conservació de la biodiversitat marina

• Segons un estudi científic recent, l’heterogeneïtat del fons del canal de Menorca és fonamental per entendre’n i preservar-ne la gran biodiversitat
• Han participat en la investigació científics de l’IMEDEA (CSIC-UIB), el COB (IEO-CSIC) i la Universitat d’Alacant

El canal de Menorca és un corredor marí que fa almenys 36 quilòmetres d’amplada, situat entre les illes de Mallorca i Menorca. La major part de la superfície està protegida, gràcies a la prohibició de la pesca d’arrossegament que entrà en vigor el 2016. Ara, una investigació recent que ha comptat amb la participació de dos centres de recerca de les Illes Balears, l’IMEDEA (CSIC-UIB) i el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB, IEO-CSIC), posa de manifest que els diferents tipus d’hàbitats presents al canal de Menorca (fons d’arena, maërl o algues brunes) formen un mosaic que sustenta una gran biodiversitat d’espècies bentòniques –organismes que viuen al fons de l’oceà– que hi troben refugi i àrees de reproducció.

El maërl és un hàbitat de fons emblemàtic al canal de Menorca. Els fons de maërl estan formats per un complex de diferents espècies d’algues vermelles calcàries. Al canal de Menorca, aquestes algues creixen en densitats altes gràcies a la transparència de l’aigua de la zona, que afavoreix una gran diversitat d’espècies d’invertebrats i peixos. A més, els fons de maërl poden contribuir a la mitigació del canvi climàtic per la gran capacitat que tenen de retenir i segrestar carboni quan s’acumulen les restes d’alga morta al sediment o sota l’alga viva en creixement continu. Aquestes condicions «varen impulsar inicialment els científics d’aquest estudi a investigar el fons del canal de Menorca entre els 50 i els 90 metres de profunditat», explica Silvia de Juan, investigadora principal de l’estudi.

L’estudi va fer ús de l’aplicació d’una anàlisi de xarxes que va permetre identificar les connexions que s’estableixen entre diferents tipus d’hàbitats –com els fons de maërl, arena i algues brunes– i les espècies que habiten en aquest paisatge del fons marí. D’aquesta manera, es pot saber quines espècies es troben en hàbitats diferents i quines espècies són exclusives d’un o dos hàbitats. «En el primer cas, es poden identificar hàbitats que comparteixen moltes espècies amb altres hàbitats. Aquests hàbitats són més resilients a una pertorbació, ja que la recuperació es facilita per la migració d’espècies des d’altres hàbitats propers. En el segon cas, si un hàbitat es compon d’un grup exclusiu d’espècies, la capacitat de recuperació després d’un impacte és menor perquè no hi ha una font d’espècies propera per recuperar la biodiversitat inicial», afegeix De Juan. 

Així mateix, aquest estudi revela que l’alta densitat de fons de maërl al canal de Menorca serveix com a refugi, zona d’alimentació i fins i tot de reproducció per a una gran varietat d’invertebrats i peixos. Tot i això, és el veïnatge amb altres tipus de fons, com els fons d’arena o d’algues brunes, el que fomenta una biodiversitat encara més gran, ja que la suma d’espècies exclusives (les que viuen en un sol tipus d’hàbitat) i les espècies generalistes (les que viuen en diversos tipus d’hàbitats) és superior així que si tota l’àrea estigués coberta per un sol tipus de fons.

Aquesta investigació ha impulsat noves línies de recerca sobre els fons biogènics del canal de Menorca, que s’han materialitzat en els projectes finançats per la Comissió Europea MACOBIOS i MARBEFES. L’objectiu per a la zona és augmentar el coneixement sobre les funcions ecològiques que duen a terme aquests hàbitats i com contribueixen a prestar serveis a la societat, com ara quantificar la capacitat de segrest de carboni dels fons de maërl al canal, una característica crucial per mitigar el canvi climàtic, però també preservar la biodiversitat o l’adaptació de les diferents espècies d’organismes marins a un escenari de canvi global.

Com a conclusió, aquest estudi destaca la interconnectivitat d’hàbitats i espècies per preservar la biodiversitat marina. Protegir els fons de maërl és essencial per preservar la biodiversitat marina al canal de Menorca, però encara és més important preservar l’heterogeneïtat dels fons marins. Un mosaic de fons marins i les fronteres entre aquests incrementa la biodiversitat general, i fa que el conjunt sigui més gran que la suma de les parts.

Carolina Morán – Comunicación CSIC Balears