El CSIC publica una guia que dona les pautes perquè la ventilació i la purificació de l’aire sigui eficaç segons el volum de la sala, el nombre i l’edat dels ocupants i l’activitat realitzada. Aquest manual planteja solucions i exemples per a diferents situacions a les escoles, i ofereix les eines per determinar si la ventilació aconseguida és l’adequada. La guia és aplicable a altres espais interiors com oficines o altres edificis d’ús públic.

Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i tècnics de l’associació Mesura han elaborat una guia que dona les pautes sobre com ha de ser la ventilació a les aules per reduir el risc de contagi per la COVID-19. Segons els científics, la reducció del risc de contagi s’aconsegueix disminuint l’emissió i l’exposició a les partícules en suspensió, també anomenades aerosols, susceptibles de contenir virus, que es poden acumular. L’exposició a aquest aire pot resultar en infeccions. L’exposició es pot reduir mitjançant l’ús de mascareta ben ajustada; la reducció del temps d’exposició; l’augment de la distància interpersonal; i la ventilació o purificació de l’aire per eliminar o reduir la concentració de virus en l’aire. La guia es centra en aquest últim apartat.

Pautes de ventilació

La ventilació necessària per reduir el risc de contagi depèn del volum de la sala, el nombre i l’edat dels ocupants, l’activitat realitzada, la incidència de casos a la regió i el risc que es vulgui assumir. Aquesta guia segueix les recomanacions de la guia de la Universitat de Harvard, que recomana 5-6 renovacions d’aire per hora.

Els experts insisteixen en el fet que les activitats en exterior són sempre preferibles a l’interior. En el cas que l’activitat hagi de ser interior, és preferible en aules amb ventilació natural, especialment ventilació creuada (finestres i portes en costats oposats). A més, es proposa la utilització d’equips extractors o impulsors individuals si la ventilació natural no és suficient. En cas de disposar de sistemes centralitzats de ventilació, la taxa d’aire exterior s’ha d’incrementar i la recirculació s’ha de reduir. Si no es pot recórrer a cap mesura de ventilació, s’ha de purificar l’aire amb equips proveïts de filtres HEPA. La solució pot ser una combinació d’opcions. Per avaluar si una configuració donada és suficient, la guia descriu dos mètodes basats en mesures de diòxid de carboni (CO2) que tenen com a finalitat determinar quantitativament la ventilació d’una aula.

Aquestes recomanacions, segons destaquen els seus autors, no substitueixen l’ús de màscares, el manteniment de la distància i les mesures d’higiene, que segueixen sent de necessària aplicació. Els investigadors adverteixen que “el risc de contagi zero no existeix” i, per tant, les mesures que recull la guia “redueixen el risc, però no l’eliminen completament”. Així mateix, aquesta guia no substitueix el servei de professionals de ventilació i tractament d’aire, ja que alguns emplaçaments poden requerir càlculs complexos que no necessàriament puguin assumir els usuaris finals.

La guia completa està disponible a la pàgina web de l’IDAEA-CSIC, del CSIC, del Ministerio de Ciencia e Innovación i de la Asociación de Técnicos Ambientales Mesura. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana ha participat en la conceptualització i la presa de mesures a l’aula.

¡Compartir!