- Investigadors de la Universitat d’Exeter, la ICTS SOCIB i l’IMEDEA (CSIC-UIB) monitoritzen i mapejen en temps quasi real la interrupció del trànsit marítim mundial com a resultat de la COVID-19 utilitzant dades de satèl·lit.
- Publicat a Nature Communications, aquest estudi descriu els impactes de les restriccions de mobilitat en el trànsit marítim, particularment al Mediterrani Occidental, on va caure en un 62,2% a mitjans d’abril de 2020, respecte al 2019.
- Quantificar els canvis en les activitats humanes al mar marca un camí per investigar la repercussió de la COVID-19 en l’economia blava i la salut dels oceans.
Palma, 27 d’abril de 2021.- La pandèmia de coronavirus ha provocat impactes de salut mundial i socioeconòmics sense precedents, i molts països han implementat restriccions de mobilitat per controlar la propagació de virus. La investigació actual mostra que la COVID-19 ha provocat reduccions en el transport, el consum d’energia i la demanda dels consumidors, resultant en canvis significatius en l’escala i l’abast dels impactes humans en el medi ambient. A l’oceà, aquestes restriccions a la mobilitat humana han afectat les activitats relacionades amb el trànsit marítim.
Ara, investigadors de la Universitat d’Exeter (Regne Unit), el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats – IMEDEA (CSIC–UIB) han publicat un treball que mostra els impactes de la COVID-19 en el trànsit marítim mundial, en general, i del mar Mediterrani, en particular. Aquest estudi marca un camí per a futures investigacions sobre els efectes potencials de les restriccions de mobilitat per via marítima en l’economia blava i la salut dels oceans.
Canvis en el trànsit marítim
“Amb l’objectiu de proporcionar una visió general completa dels impactes dels múltiples confinaments, per primera vegada, hem monitoritzat i mapejat en temps quasi real la resposta del trànsit marítim a una interrupció global tan sobtada utilitzant dades de satèl·lit”, explica Joaquín Tintoré, director de la ICTS SOCIB, Professor d’Investigació del CSIC a l’IMEDEA (CSIC-UIB) i coautor de l’estudi. “Aquest enfocament basat en dades mostra que la COVID-19 ha tingut un impacte sense precedents a escala mundial i regional en tots els sectors, el que ha portat a una disminució general de trànsit marítim, especialment al mar Mediterrani Occidental, una de les àrees on hem trobat una major reducció”, afegeix Tintoré.
Publicat a la revista Nature Communications, l’estudi mostra que “en termes globals, hi va haver disminucions en el 70,2% de les Zones Econòmiques Exclusives (fins a 200 milles nàutiques de la costa) dels 124 països inclosos en l’estudi, però els canvis van variar espacialment i temporalment en funció de les mesures de confinament durant la primera meitat de 2020, respecte al 2019”, diu David March, investigador de la Universitat d’Exeter i primer autor de l’estudi. “Les disminucions globals van assolir el seu punt màxim a l’abril, amb una reducció en l’ocupació del trànsit de l’1,4% i disminucions en totes les categories de vaixells (de càrrega, cisterna, de pesca, de serveis, recreatius i de passatgers), mostrant una disminució més marcada i duradora en les embarcacions de passatgers”, destaca March.
Major reducció al Mediterrani
A més, els investigadors han realitzat una avaluació regional al Mediterrani Occidental, és a dir, a Espanya, França i Itàlia. “Per obtenir respostes a curt termini amb relació als efectes del confinament, i amb la resolució temporal més alta, fem servir dades a llarg termini en temps real d’antenes terrestres”, diu Tintoré. A més, “en contrast amb la nostra anàlisi global, considerem les embarcacions d’esbarjo, el que constitueix un sector important en un dels epicentres del turisme del món”, afegeix Tintoré.
Segons els investigadors, comparant el període de 2020 (gener-novembre) amb l’equivalent de 2019, el nombre d’embarcacions va disminuir dràsticament en els primers dies de restriccions, assolint una caiguda mitjana general del 51% durant el primer confinament (març-juny). Les reduccions van ser ràpides i profundes per a totes les categories de vaixells, excepte els de càrrega i cisterna, les reduccions dels quals no van ser evidents fins al maig. En particular, “les reduccions màximes van oscil·lar entre el 22,2% (cisterna) i el 93,7% (esbarjo), amb una caiguda general màxima en totes les categories del 62,2% a mitjans d’abril, mentre que els vaixells de passatgers van presentar la major caiguda mitjana (47,5%)”, destaca March. Pel que fa a la taxa de recuperació, l’estudi mostra que l’activitat dels vaixells de càrrega, cisterna i pesquers es va recuperar de forma relativament ràpida. Mentre que, les embarcacions de passatgers i recreatives es van mantenir en nivells baixos durant tot el confinament. Després de suavitzar les restriccions, els vaixells mercants i pesquers es van acostar a valors previs al confinament. Les embarcacions d’esbarjo van mostrar una ràpida recuperació i van repuntar la seva activitat des de mitjans de juliol fins a mitjans de setembre, mentre que les embarcacions de passatgers es van mantenir en nivells baixos tot i experimentar una recuperació durant els mesos d’estiu.
Aquests resultats proporcionen orientació per a la monitorització a gran escala dels efectes de la COVID-19 en el tràfic marítim, i la seva repercussió en l’economia blava i la salut dels oceans.
March, D., Metcalfe, K., Tintoré, J., & Godley, B. (2020). Tracking the global reduction of marine traffic during the COVID-19 pandemic. Nature Communications. http://dx.doi.org/10.1038/s41467-021-22423-6