El dimecres 10 de novembre, la Prof.ª Mercedes Pascual de la Universitat de Chicago va realitzar una conferència a l’auditori del Caixaforum de Palma. La conferència, titulada: “Ecosistemes complexos i transicions crítiques en les nostres mars canviants”, va tractar sobre els canvis ecològics que estan sofrint els ecosistemes marins, un tema de gran interès per a la comunitat balear. L’esdeveniment va ser organitzat per la Representació del CSIC a Balears amb el suport de la Direcció General de Política Universitària i Recerca del GOIB i el Caixaforum de Palma.
En aquesta conferència, la Prof.ª Pascual va assenyalar que els ecosistemes marins proveeixen de nombrosos serveis. Un exemple d’ells és la producció primària, sent les microalgues les productores d’oxigen. A més, els oceans i mars serveixen com a reguladors del clima, absorbint entre 25 i 30% del CO₂ del planeta.
Seguidament, va descriure els problemes que tenen els oceans ocasionats pels impactes antropològics. Entre ells, va destacar la sobrepesca, la contaminació química, les marees vermelles (floracions d’algues nocives que entren en la nostra alimentació) i la contaminació de plàstics. Dins d’aquesta temàtica, es va centrar en les conseqüències del canvi climàtic. Pascual va ressaltar que no sols és l’augment de la temperatura, sinó que és preocupant també la pèrdua d’oxigen a taxes sense precedents i això afecta a les zones costaneres.
Una altra conseqüència molt significativa, que ja està tenint lloc en l’actualitat, és l’acidificació oceànica que afecta les estructures calcàries dels organismes vius. Això ha portat amb si malformacions del fitoplàncton marí, el zooplancton (que afecta papallones marines, musclos o estrelles marines) i els esculls coralinos. Aquests últims es veuen afectats per un procés anomenat emblanquiment que ocasiona la mort dels corals, donant-los un color blanc.
D’altra banda, va subratllar la importància que tenen les interaccions ecològiques per a mantenir els ecosistemes. A causa de tot l’anterior, Pascual va afegir que ens trobem davant una extinció d’aquestes interaccions, la qual cosa ocasiona la pèrdua dels ecosistemes. Una conseqüència de l’extinció d’aquestes interaccions és la desaparició d’espècies. La Dra. Pascual va puntualitzar que desconeixem una gran majoria d’aquestes espècies perquè únicament tenim constància del 10% de les espècies marines. “És molt important la xarxa que conformen els organismes marins perquè un desajustament en un ells suposa un problema per a tot l’ecosistema”, va destacar Pascual.
Un altre aspecte interessant en el qual es va centrar Mercedes Pascual va ser en la relació que existeix entre la salut humana i la seva connexió amb la mar. La mar juga un paper fonamental en el clima perquè també està implicat en la propagació de les malalties infeccioses vectorials. D’aquesta manera, va explicar que esdeveniments com El Nen (esdeveniment extrem que es produeix per escalfament de les aigües del Pacífic) precedeixen a epidèmies de còlera a l’Índia. “Si parlem de clima, parlem de malalties vectorials com la Malària, el dengue o el Zika, que són clarament sensibles a les variacions del clima”, va afegir Mercedes Pascual.
Per a aprofundir més en aquest assumpte, Pascual va mostrar un estudi que va realitzar en l’est d’Àfrica, concretament en Etiopia, sobre la malària. Els investigadors van observar que en els anys 70 no es va registrar cap cas de malària en zones poblades a les muntanyes. Històricament, aquestes zones situades a major altitud i amb menors temperatures funcionaven com a barrera per a la propagació de la Malària. No obstant això, a partir dels anys 80 es van començar a registrar casos d’aquesta malaltia infecciosa a mesura que augmentava la temperatura.
És molt important la xarxa que conformen els organismes marins perquè un desajustament en un ells suposa un problema per a tot l’ecosistema.
Igual que ocorria a Àfrica amb les zones “barrera” situades a major altura, una altra zona que actuava de frontera per a les malalties infeccioses era la latitud Això es veu clar amb el Dengue. Els mosquits que actuen com a vectors estan pujant a zones més altes de latitud i porten aquesta malaltia infecciosa a zones on abans no estava.
No obstant això, a vegades el salt de patògens es dóna ha donat al revés i ha saltat d’humans a organismes marins, segons va comptar Pascual. “Està molt documentada la patologia de malalties infeccioses que sofreixen alguns corals, la qual s’ha demostrat que té un origen humà”.
Finalment, Mercedes Pascual va voler reflectir les coses positives que s’estan fent per a millorar i protegir els nostres oceans, posant com a exemple el atles Skytruth, un mapa global de control de l’activitat pesquera. “Les mesures per a afrontar el canvi climàtic porten amb si moltes coses positives perquè resol altres problemes”, va dir la Professora. És així com s’estan duent a terme treballs de restauració d’ecosistemes de corals en zones on han desaparegut. Així mateix, va posar el focus en la creació de reserves marines com a element de conservació no sols dels hàbitats d’aquestes zones, sinó de com aquest fet afecta positivament als hàbitats de voltant.